La Ciudad Inmortal

destrución de sagunto

Sembla en principi una paradoxa que l’associació cultural Passió per Sagunt pose en escena la coneguda obra “ La destrucción de Sagunto”. En canvi no ho és, perquè és freqüent que les derrotes generen l’orgull dels pobles que miren al passat convençuts que poden trobar les respostes als conflictes del futur. I Sagunt és una ciutat que brilla en la història com a símbol de resistència i de fidelitat als seus compromisos i en este sentit s’ha transformat en una metàfora contra la destrucció de les identitats.

L’obra, si prescindim de les connotacions que en ocasions ha generat, té moltes lectures. La que més ens interessa és que representa un cant a la pau entre les persones i els pobles per damunt de fronteres i interessos, un desig que no sempre es fa realitat. Besacides i Diana, com Elena i Paris, com Romeu i Julieta, com tants altres personatges literaris, intenten construir escenaris de diàleg que massa sovint són destruïts per la negació de la paraula i la imposició del rencor i l’odi. El drama és també un crit de llibertat contra l’opressió que ofega les identitats que es rebel.len i que lluiten per no desaparéixer.

No cal dir que la història és molt més complexa del que es planteja a l’obra, que té molts matisos, que no hi ha bons i roïns en termes absoluts. El teatre necessita del conflicte exagerat, de les situacions extremes, dels gestos grandiloqüents. Per això és molt important que la lectura es faça des de la nostra contemporaneïtat, que es contextualitze i s’entenga des del moment de la seua posada en escena. Si observem atents l’obra encara ens ensenya moltes coses que ha d’aprendre la nostra societat, perquè la literatura és també pedagogia en el millor sentit de la paraula. No es traca de revifar velles glòries amb un  esperit acrític, més bé de buscar el millor del nostre passat. Els ciutadans de Sagunt tenim el privilegi d’habitar el paisatge que va canviar la història d’Europa, compartim l’escenari que va donar lloc a la cultura occidental, nosaltres no hem fet cap mèrit, és la nostra herència, però hem de ser mereixedors i correspondre a la nostra sort.

Per això  volem felicitar esta magnífica iniciativa del col.lectiu Passió per Sagunt, reconéixer el seu treball intens i desinteressat, desitjar-los llarga vida en la seua trajectòria,  tant en el cas d’esta representació, com en la de la Setmana Santa o en qualsevol de les que, segur, emprendran en el futur. Estos projectes són necessaris i mantenen viva la flama que mai no s’ha d’apagar. Són una prova que després de la destrucció arriba la reconstrucció, una oportunitat que ens permet corregir els errors i aprofitar els millors valors com a base del nostre futur. Gràcies i enhorabona, i que la realitat s’impose a la ficció. L’èxit el teniu assegurat.

Quico Fernández

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Nube de etiquetas

A %d blogueros les gusta esto: